La dictadura de les cuetes

L’Olga, l’Anna i la Sofia troben un bagul ple de vestits i decideixen organitzar un concurs de bellesa en el qual és imprescindible portar cues.

Les nenes s’oposen que en Gabriel desfili amb elles ja que argumenten que els nois no són bells i, a més, no tenen cues. El gat tampoc n’és apte perquè és pelut i gris (encara que a ell li encanta el seu aspecte).

Discuteixen i, a la fi, les nenes li canvien la roba (segons elles horrible) a en Gabriel, i li fan cues, pinten el gat de rosa... Tots es preparen perquè un jurat de formigues triï la més bella o el més bell.

Però resulta que les formigues desqualifiquen els concursants perquè per a elles la bellesa resideix a... ser petites, negres i amb antenetes!

Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit. Doncs en aquest original llibre sí que ho està i, a més, dibuixat.

Aquest conte que sorgeix d’un joc infantil és molt interessant perquè parla sobre el complex tema de la bellesa que els adults han de debatre amb els nens: la desesperada carrera de molts darrere de la imatge perfecta, la discriminació que es fa cap als «lletjos» i el bullying de què són víctimes els que no coincideixen amb els cànons de bellesa (orelles de pàmpol, baixets, grassonets, ulleretes...), la qüestió d’on resideix la veritable bellesa, fora o dins d’un... I planteja una pregunta clau: la vida, la felicitat, l’amor passen per ser més o menys bell?

Els lectors opinaran, segons el gust de cadascú, si aquest àlbum és bell. Nosaltres intuïm que molts li donaran el premi!